Fa ja algun temps, un matí d'hivern anaba jo com tots els matís, a comprar la premsa; tot semblava en ordre però al arribar al quiosc tot havia cambiat; avans, a l'entrar a l'esquerra havia una zona de revistes, comics i llibres, i a la dreta havien golosines. Però ara no més hi havia a la dreta, un vell prestatge amb un muntó de revistes, una damunt l'altra i em vaig adonar de que el propietari no estava per ninguna part.
En eixe moment escoltí uns crits que venien de l'altre costat, on hi havia un magatzem on es guardaven tots els periòdics que anaven rebent.
Al magatzem a soles podien entrar el propietari del quiosc i el senyor que venía tots els matís a deixar els periòdics i les revistes noves, que era molt simpàtic.
Aleshores la porta va a trontollar, jo vaig a agafar la cadira que estava a l’altre costat del prestatge i colpegí la porta molt fort fins a trencar-la.
¿A que no sabeu qui hi havia dins?
Era el propietari amb un ganivet en la mà, i el senyor que deixava les revistes estava en terra amb una ferida en la cama dreta. La sang fluïa per tota l'habitació.
Fugí a tota pressa a la meva casa i a l’arribar em vaig tombar espantat en el sofà i vaig telefonar ràpidament a la policia. Els policies em van dir que fugira de la meva casa. Jo hi estava molt asustat, però vaig fer cas i abaixí al portal on ja havia arribat un policia que estava posant-le les esposes al propietari. El policia em va explicar que el van agarrar arribant a la meva casa.
Em vaig quedar molt relaxat. De seguida aní al quiosc i vaig vore que el senyor de les revistes estava mal ferit. Aleshores vaig telefonar una ambulancia i aní a l’hospital amb ell.
Tres setmanes més tard em va arribar una carta pel correu de la policia que deia que s’havia escapat de la presó el propietari del quiosc. De sobte m'adoní que la porta de la meva habitació s’obria i es va escoltar…”Bon dia, carinyet”-em va dir la meva mare.
Tot va ser un malson…
No hay comentarios:
Publicar un comentario